Situació geogràfica
El municipi de La Roca del Vallès, amb una superfície de 36,9 km2, està situat a l’est de la comarca del Vallès Oriental, i està format per tres nuclis: La Roca, La Torreta i Santa Agnès de Malanyanes. Limita amb els termes de Llinars del Vallès (NE), Cardedeu i les Franqueses del Vallès (N), Granollers (W) i Vilanova del Vallès (S). A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Òrrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme. La Roca es situa al vessant interior de la Serralada Litoral, i a la vall mitjana del Riu Mogent.
El territori, definició del municipi.
La Roca del Vallès, és un dels municipis més extensos de la comarca i amb una llarga història, ja que s’ha evidenciat l’existència de pobladors des del 6500-3500 aC. Inicialment era un municipi agrícola, però a partir dels anys seixanta es va transformar en un municipi industrial degut a l’establiment d’un nombre considerable de fàbriques tèxtils, de plàstics, de joguines i de la construcció, provinents de la ciutat de Barcelona.
Al terme municipal hi ha ubicada la planta de tractament i distribució de l’aigua del Ter i, des del 1993, el centre penitenciari de Quatre Camins i la presó de joves, així com un gran centre comercial. També hi passen dues grans vies de comunicació de Catalunya: l’autopista AP-7, que enllaça Catalunya de nord a sud paral·lelament a la costa, i la C-60, que comunica la zona interior de la comarca amb la costa del Maresme.
La Roca del Vallès és un municipi de 10.599 habitants (dades del 2016) la principal característica del qual és la distribució en tres nuclis de població desiguals en dimensió, origen i població:
- La Roca poble: 6.324 habitants (61% del total) És el poble o nucli històric, exerceix les funcions de centre del municipi tot i que són poc reconegudes pels altres nuclis. Concentra la majoria de serveis municipals “centrals” així com el comerç o altres serveis particulars.
- La Torreta: 2.740 habitants (26% del total) És un barri urbà amb un fort creixement als anys 60 i 80 del segle XX com a continuïtat urbanística de Granollers amb qui manté relacions funcionals però no d’identitat. La població prové en gran mesura de la migració espanyola dels anys 60 i 70.
- Santa Agnès de Malanyanes: 1.327 habitants (13% del total) És un poble mil·lenari existent a l’entorn a l’Església de Santa Agnès, amb una important zona de nova urbanització creada als anys 80 del segle XX que concentra una població d’arribada més recent, molta d’ella provenint dels municipis de la Barcelona metropolitana o del Vallès Oriental.
La distància entre els nuclis és un factor que explica un efecte de dispersió entre ells. Les distàncies no són gaire grans però les barreres de tot tipus que hi ha entre ells en dificulta la comunicació.
Distància entre els 3 nuclis urbans:
La Roca poble – Santa Agnès: 2,5 km.
La Torreta – La Roca poble: 3 km.
Santa Agnès – La Torreta: 5,5 km (passant per La Roca poble).
La seva situació és estratègica per trobar-se (2 dels 3 grans nuclis habitats) entre la plana, amb el riu Mogent i el Camí Ral, i la muntanya, la Serralada Litoral, entorn natural destacat. El poble de la Roca del Vallès es troba a 2,5 km. del centre de Granollers (La Torreta està a menys d’un quilòmetre i Santa Agnès a 6 km.) i a 33 km. de Barcelona.
Població
En dades extretes del cens de població i habitatge del 2016, La Roca del Vallès té 10.599 habitants: 5.307 homes i 5.292 dones. D’aquests, 2.121 són joves entre 15 i 34 anys i suposa un percentatge del 20% del total de la població. La xifra augmenta a 2.836 si hi sumem la franja d’edat de 10 a 14 anys, cosa que vol dir que les persones de 10 a 34 anys representen un 26,75% del total de la població.
Segons les dades del 2011, s’observa com la major part de la població es concentra a La Roca del Vallès (nucli), amb 6.276 habitants. La Torreta és el segon nucli més poblat, amb 2.711 habitants i en tercer lloc, Santa Agnès de Malanyanes és el nucli menys poblat de La Roca del Vallès, amb 1.316 habitants.
Evolució de la població
La població de La Roca del Vallès ha seguit un creixement sostingut durant els últims 10 anys, amb variacions anuals superiors al 3%, d’acord amb l’increment natural de la població i, sobretot, els fluxos d’arribada de persones al municipi. Els anys de més increment varen ser el 2003 i el 2006, amb resultats al voltant del 5% anual que contrasten amb al forta davallada actual: en els dos últims anys (2009 i 2010), aquest increment ha estat molt limitat, no superant el 2% anual.
Evolució del total de la població i la comarca
El creixement de la població de La Roca del Vallès ha experimentat diferents fases al llarg dels anys 1975 i 2016. Entre el 1975 i el 1981, s’experimenta un lleu augment poblacional, semblant al que es registra a la comarca i a Catalunya. En canvi, a partir del 1981 la població del Vallès Oriental segueix una tendència creixent, mentre que a La Roca del Vallès entra en un lleu retrocés que s’allargarà fins el 1986 (passant de 5.545 habitants a 5.144). A partir d’aquest moment, la població de Catalunya pateix un estancament que s’allargarà fins a principis del 2001, mentre que al Vallès Oriental la població augmenta de forma gradual i a La Roca del Vallès de manera més accentuada: es passa de 5.144 habitants el 1986 a 7.748 el 2001. Aquest increment de població viu una acceleració important entre els anys 2001 i 2011, als tres nuclis i s’estanca de manera simultània també a Catalunya, La Roca del Vallès i el Vallès Oriental des del 2011 fins a l’actualitat.
L’important creixement comprès entre els anys 2001 i 2011, en què la població de La Roca del Vallès creix en 2.606 persones, correspon als anys immediatament anteriors a l’esclat de la crisi. L’estancament posterior, correspon al període de recessió econòmica iniciat a partir de l’any 2007, i que encara perdura avui dia.
Activitat econòmica
L’activitat econòmica de La Roca del Vallès es centra principalment en el sector serveis. Al següent gràfic de sectors segons la seva distribució, veiem com, amb dades del 2016, hi ha un total de 338 empreses registrades, de les quals un 72% corresponen al sector serveis, un 16% al sector industrial, un 11% al sector de la construcció i un 1% al sector agrícola. Es tracta, doncs, d’una economia local fortament terciaritzada, però diversificada, amb presència d’altres sectors.
